20 abr. 2008

Es pas des temps

Es pas des temps

Durant es transcurs des meu creixement, veig com sa relació amb els demés va canviant. Quan era molt jove, adoptava un paper protagonista i era es centre d’atenció que feia que hem sentís protegit. I a mesura que passa sa vida i vaig creixent, aquest paper de protagonisme va desapareixent i som jo el que tenc que esforçar-me per sentir-me valorat. Però pens que al final des transcurs del camí, aquesta recerca esdevé saviesa i respecte, i jo en prenc exemple.

Josep Bagur

http://josepbagur.blogspot.com

1 comentario:

Caminante dijo...

Lo millor de tot açò, i sobretot, d'adonar-te'n, és que arriba un moment en què acceptes tots el reptes amb una serenitat pasmosa.