Durant es transcurs des meu creixement, veig com sa relació amb els demés va canviant. Quan era molt jove, adoptava un paper protagonista i era es centre d’atenció que feia que hem sentís protegit. I a mesura que passa sa vida i vaig creixent, aquest paper de protagonisme va desapareixent i som jo el que tenc que esforçar-me per sentir-me valorat. Però pens que al final des transcurs del camí, aquesta recerca esdevé saviesa i respecte, i jo en prenc exemple.
Josep Bagur
http://josepbagur.blogspot.com
1 comentario:
Lo millor de tot açò, i sobretot, d'adonar-te'n, és que arriba un moment en què acceptes tots el reptes amb una serenitat pasmosa.
Publicar un comentario